Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç
CDIAP de Sant Boi

Els pares o tutors legals de l’infant contacteu amb el CDIAP per a facilitar-nos les dades i el motiu de consulta.

Els pares s’han de trobar acollits i escoltats per tal de poder explicar el què passa al seu fill i a ells més enllà de la perspectiva de l’agent derivador. En definitiva, és un espai on es propicia que els pares puguin fer seva la demanda. Es també l’inici de la història clínica i d’un acompanyament fet a mida per a cada família en particular.

També signareu documents que són necessaris per iniciar l’atenció.

El diagnòstic en una edat tan precoç i en un servei de les nostres característiques no consisteix únicament a valorar vessants mèdics, psicològics i socials sinó a tenir en compte les dificultats concretes del nen, la seva gravetat, el moment d’acceptació d’aquestes per part de la família i el pronòstic.

Per tant, aquest aspecte és un dels més importants i delicats pels efectes que pugui tenir en el nen i en l’entorn. Considerem molt important que la classificació diagnòstica no interfereixi negativament en la subjectivitat de cada nen. De vegades convé deixar el diagnòstic en suspens, però no sempre. La valoració diagnòstica, doncs, no es pot separar del tractament mateix.

Constitueix l’activitat principal i la raó de ser fonamental de l’atenció precoç. El model d’atenció terapèutica del CDIAP parteix del fet que el professional escolta el malestar del nen i s’ofereix per treballar amb ell en la recerca de les solucions possibles. Un bon nombre dels nens atesos presenten compromisos mixtes, és a dir, que pateixen alhora de trastorns deguts a patologies de bases orgànica i psicològica.

Per això sovint és necessària la intervenció de més d’un professional. En aquest sentit són freqüents les interconsultes i les coordinacions entre diferents membres de l’equip i, quan s’escau, amb els professionals de les xarxes sanitària, educativa i social que també hi estan implicats.

Orientar les familiies fent l’assessorament i suport als pares o tutors en els continguts que li siguin propis.

Es tracta d’acollir el malestar dels pares, que té manifestacions molt diverses, per tal de poder-los acompanyar en les seves dificultats . Ajudar-los a situar-se de la millor manera davant les dificultats del seu fill pot afavorir l’evolució de l’infant.

Donem per finalitzada l’atenció als infants: Un cop s’han assolit els objectius definits al pla terapèutic, arribada l’edat límit, davant la derivació a altres dispositius específics, si la família ho expressa de forma voluntària o per altres causes, com ara canvi de domicili. També, davant de reiterades faltes d’assistència sense justificar.

Us lliurarem un informe d’epícrisi amb la descripció de les dificultats, les intervencions que s’han dut a terme, l’evolució, els motius de la finalització, les recomanacions i la derivació a altres dispositius, si s’escau.