Tornar

Carta de l'ACAP al director de La Vanguardia

16/12/2015

Carta de l'Associació Catalana d'Atenció Precoç al director de La Vanguardia, en resposta al article publicat el 8 de desembre de 2015 titulat "Pares de nens autistes exigeixen a Salut una atenció actualitzada per als seus fills”.

Barcelona, 16 de desembre de 2015

A l’atenció del Sr. Marius Carol,

Director de La Vanguardia

 

He llegit amb sorpresa i consternació l’article publicat a l’edició de La Vanguardia del dia 8 d’aquest mes, amb el títol “Pares de nens autistes exigeixen a Salut una atenció actualitzada per als seus fills”.

La sorpresa era deguda al fet que un diari com La Vanguardia publiqués un article sobre un tema tan complex com és l’atenció a l’autisme, sense la corresponent contrastació de fonts i presentant-ne una visió totalment esbiaixada. Sense la menor perspectiva crítica, l’article fa seus els plantejaments i l ´orientació d’una determinada entitat, que defensa un model per la comprensió i el tractament de l’autisme al que presenta com a únic i inqüestionable. I cal dir que ho fa en nom d’una suposada evidència científica que – tal com va posar de manifest un estudi realitzat per l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, del Departament de Salut1 - no està en absolut establerta.

La consternació era deguda al fet de constatar que l’article, a més, inclou una veritable desautorització dels professionals – psicòlegs, neuropediatres, logopedes, fisioterapeutes i treballadors socials – que treballen a les diverses xarxes implicades en l’atenció a la població infantil e infanto-juvenil a Catalunya, amb una referència molt concreta als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció precoç (CDIAP), del Departament de Benestar Social i Família.

A l’esmentat article – i a partir de les opinions expressades pel pare d’un nen afectat - es desqualifica de manera inacceptable la feina dels professionals que integren aquesta xarxa, i se’ls atribueix manca de capacitat professional per a fer la detecció, el diagnòstic i el tractament dels nens afectats d’autisme.

I això es fa des d’una posició – la de l’entitat a la qual fa referència en tot moment l’article - que pretén tenir un coneixement exclusiu i ple sobre una problemàtica tan complexa com és la de l’autisme, i que afirma que només hi hauria una manera d’enfocar la seva atenció: la concepció neurobiològica del psiquisme, i els tractaments basats en les teràpies cognitiu-conductuals i el tractament farmacològic.

L’article, a més, fa una vaga referència al Pla d’atenció integral a les persones amb Trastorn de l’espectre autista (TEA)2 , elaborat per una comissió interdepartamental d’experts – de la que vaig formar part – en uns termes que són contraris a l’esperit i la lletra de l’esmentat Pla: integrador pel que fa a les diverses concepcions de l’autisme i absolutament respectuós amb la feina que fan els diversos serveis implicats (CDIAPs, CSMIJs, EAPs, Centres específics, etc.).

En aquesta mateixa línia van altres documents similars, com la “Guía de diagnóstico y tratamiento de los transtornos del espectro autista (TEA)”3 , elaborada l’any 2009 per la Consejería de Salud de la Comunidad de Madrid, en la que, amb una visió integradora, es recullen les nombroses aportacions a la comprensió de l’autisme, fetes des d´ orientacions teòriques diverses.

Com a President de l’Associació Catalana d’Atenció Precoç (ACAP), haig de manifestar-li d’una manera molt especial el nostre disgust pel contingut de l’article, que falta absolutament a la veritat i que resulta realment ofensiu pels professionals d’aquest sector, sigui quina sigui la seva orientació i la seva pràctica.

La xarxa de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç atén, des de fa més de trenta anys, tots aquells nens que presenten trastorns del desenvolupament en l’etapa 0-6 anys i, òbviament, atén a nens autistes o que presenten precoçment alguns dels trets que defineixen l’actualment anomenat Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

Els professionals de la xarxa de CDIAPs tenen una llarga experiència clínica en la detecció, el diagnòstic i el tractament de l’autisme, amb programes específics i amb una activitat de formació continuada, que cada any inclou cursos sobre l’atenció a infants amb TEA.

Catalunya compta, a més amb un seguit d’especialistes i d’institucions específiques, de prestigi internacional, en les que nens i joves autistes són atesos tant a nivell educatiu com psicoterapèutic i psiquiàtric: en concret, el Centre Carrilet i el Centre l’Alba, han estat capdavanters en aquest àmbit, amb una notable projecció internacional.

Els professionals de la xarxa de CDIAPs estan plenament capacitats per a la detecció, el diagnòstic i el tractament dels nens que presenten un TEA i, a més, duen a terme un treball en xarxa que potencia la coordinació i la visió interdisciplinar dels casos.

La tasca que es realitza en les diverses xarxes d’atenció a la població infanto-juvenil té també com a destinataris els pares dels nens atesos, que es mostren particularment sensibles al suport i l’assessorament que hi reben. Així ho manifesten, entre d’altres, el col·lectiu de pares que formen l’Associació TEAdir, en la que col·laboren un bon nombre de professionals de la xarxa d’atenció precoç, i que està contribuint a ampliar l ´ oferta d’atenció als nens autistes i les seves famílies.

L’esmentat article fa referència, a més, a la presència de la psicoanàlisi en el treball dels CDIAPs, i ho fa en termes simplistes, pejoratius i del tot inexactes. La psicoanàlisi és una referència teòrica i clínica de molts professionals de la salut mental – a Catalunya i arreu del món – i està, òbviament, present en la formació i la pràctica de molts professionals de l’atenció precoç. Però no és, en absolut, l’única orientació present en el treball dels CDIAPs, ni la seva pràctica consisteix, de cap de les maneres, en la caricatura insultant que l’article presenta.

Són molts els professionals que, a nivell de Catalunya, del conjunt de l’Estat espanyol i de la resta d’Europa, orienten la seva comprensió de l’autisme i, en conseqüència, la seva pràctica terapèutica, des de la concepció psicoanalítica del psiquisme, que no redueix la seva enorme complexitat a un mer funcionament neurològic.

Vull fer-li present, també, que alguns dels més destacats defensors de la pertinença de l’enfocament psicoanalític en l’atenció a l’autisme – psicoanalistes, psiquiatres o neurobiòlegs, com Jean-Claude Maleval, François Ansermet o Pierre Magistretti – han estat entrevistats a La Vanguardia quan han vingut a Barcelona, convidats per l’ACAP a participar en activitats científiques i de formació.

Vull demanar-li, per acabar, que La Vanguardia esmeni el greu error que suposa l’enfocament i el contingut de l’esmentat article. I que ho faci donant una visió més amplia i contrastada de l’atenció a l’autisme a Catalunya i, molt particularment, des d’una posició de valoració, reconeixement i respecte a la feina que fan els professionals de les xarxes d’atenció a la població infantil i infanto-juvenil i, en particular, els de la xarxa de CDIAPs.

 

Josep Mª Panés

Psicòleg clínic i psicoanalista

President de l’Associació Catalana d’Atenció Precoç

Membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (2011-14)

Membre del Grup de Treball que va elaborar el Pla d’atenció a les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA).

http://www.asmi.es/arc/doc/Autisme-Cat%20Salut-maig%202010-1.pdf

http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/professionals/temes_de_salut/salut_mental/docume nts/pdf/pla__tea_2012.pdf

 

http://www.cogesin.es/data/archivo/GUIA_TEA.pdf

Tornar